La Psicologia canina en la Perruqueria

14.04.16

Per realitzar correctament i sense problemes el seu treball , un professional ha de saber gestionar l’animal, i comptar amb la col·laboració del propietari.



per Lídia Guerrero – lidia@selvaveterinaris.com
 
El principal problema que es pot trobar un perruquer a l’hora de fer l’arranjament a un gos, és el seu comportament. Si un animal no para quiet, és molt sensible i tot li molesta o directament es tira a mossegar, farà perdre moltíssim temps al professional, a part de posar en risc la seva integritat física i psíquica. Un mal moviment, mentre es fa un tall a tisora, pot provocar que el gos es lesioni i una mala experiència, en un lloc en concret, provocarà que l’animal es negui rotundament a anar a aquest lloc, passant-ho realment molt malament.

Per aquests motius és importantíssim un bona conscienciació per part del propietari: si el gos no està acostumat a anar a un lloc que no és casa seva, amb una persona que desconeix i, que el van a manipular constantment amb olors i sorolls diferents, l’animal entra en estrès, sense comprendre rés, provocant-li un malestar enorme i, inclús, amb un alt risc de generar una conducta agressiva.

L’Agressivitat

 
psicologia_selvaveterinaris_caninaL’agressivitat, per part del ca al professional, pot ser degut per diversos factors però, descartant que sigui provocat per algun tipus de malestar físic o malaltia, normalment, es deu per dos motius principals: dominància o por.
Depenent del grau d’agressivitat no quedarà altre remei que utilitzar un morrió; aquesta agressivitat es sol donar quan el ca no vol o li fa moltíssima por que se li manipuli una zona concreta del seu cos, com poden ser les potes, zona sensible i que els sol molestar bastant. Si l’animal és agressiu en tots els aspectes, que el perruquer no pot ni acostar-se, llavors aquí sí que ha de ser coherent i rebutjar el treball.

L’agressivitat del gos al professional pot deure a diversos factors, normalment dominància o por.

 
Però no tot està perdut. Un bon perruquer ha de tenir psicologia. Encara que al principi es trigui més a fer la feina, després tindrem un can que confiarà, tindrà respecte i es podrà fer la perruqueria de manera agradable per a ambdues parts.

 

L’Ansietat

 
L’ansietat en un gos quan el tenim a la perruqueria sol ser ansietat per separació. Aquesta ansietat se sol manifestar de dues maneres:

  • Lladrucs i plors continus.
  • Defecació i miccions.

Aquí sí que no es pot fer gaire cosa per part del professional, ja que és un treball que ha de fer el propietari.
L’únic que podem fer és intentar que l’animal s’ho passi el millor possible i que vegi que és un lloc on li donen molt d’afecte i premis.

També es pot intentar parlar amb el propietari i donar-li quatre pautes abans d’entrar al centre, però en moltes ocasions, és difícil que les puguin complir:

  • Ignora l’animal en el moment de deixar-ho al centre.
  • No elogiar-quan va ha recollir a la seva mascota fins que arribi a casa.
  • Fer visites al mateix centre només per saludar i que l’animal vegi que no sempre que es va allà és per deixar-ho.

 
psicologia_selvaveterinaris_yorkshire_perruqueria

Pors i fòbies

La por pot ser una resposta heretada (gossos porucs) o senzillament, que l’han après (li fa por un tema en concret).
En canvi, una fòbia és una reacció de por en que la intensitat no té relació amb el perill real.
En ambdós casos, s’ha de tenir especial tacte, ja que podem bloquejar l’animal i podem crear-li una fòbia.

En cas de pors o fòbies és molt important utilitzar molt el joc del reforç positiu, donar-li confiança a l’animal i sobretot tenir molta paciència.

 
Per aquest motiu, és molt important utilitzar molt el joc del reforç positiu, donar-li confiança a l’animal i sobretot tenir molta paciència.
 
Per exemple, si tenim un gos que li fa pànic que li passin l’aigua pel cap i la seva actitud és la d’una fugida espaordida, amb tranquil·litat, li fem entendre que d’allà no es pot marxar; un cop aconseguim això, es procedeix a anar tirant aigua pel coll, s’avança per les orelles i s’acaba per cobrir la resta del cap. Al final, més tard o més aviat, l’animal veurà que no passa res per tirar-li aigua pel cap i el musell.

 


RECORDAR:

Els consells i indicacions que s’han donat anteriorment, no deixen de ser indicacions, cada cas és diferent i per aquest motiu s’ha de posar èmfasi en l’aprenentatge, per part del perruquer, sobre la conducta canina per poder interpretar i actuar en conseqüència, en cada situació.

 

psicologia_canina_lidia_guerrero_selva_veterinaris_dogo_pets_care

Article de la revista Especies PRO

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *